acertar

Retour 

1. v. pr.

s'a. (de) 'se rendre certain (de), devenir sûr (de)'

PAlvBeltramiNTr 310,18: Dinz es poirida e sembla vert / un' avol gens que blastima / tot so q'anc Dreitura amec: / e pois negus nos acerta [à lire no·s acerta, cf. var. non s'acerta], / Dieus, quant pot hom en els blasmar, / c'anc no·i agron l'arteill menor / maint homen a cui aug pretz dar.

ElCairL 5,25: … ses tota mal' art / m'a retengut la bella don no·m part, / per qu'es razos qu'ieu en s'amor [m']acert

FalqRomAG 6,28: Mas ben vuoill que sapcha cert [var. Mas d'una ren si acert] / q'alz savis auch dire: / «Qui tot vol tenir, tot pert».

GuirRiqM 14,40: Dieus, si·l play, me don lezer, / Qu'al rey venha mos parlars / E mos sabers a plazer, / Tant que s'assert mos cuydars / Del honor, qu'ieu d'elh aten

PalSavElucS 5,7:

TrArp2M 156,30: … tu ni los autres que an tu serien non o conoiserias ni vos en poirias asertar per ren del mont

1275AdmAngB 211b,28: … si aue feit arrecognoscense alguna, o qual, o no, non ere serts, ni ed no aue vistes sas cartas ni ses escriuts; mas, al jorn qe·l seyner s'en sera asertadz, en responera volunters

2. v. tr. dir.

a. 'assurer, affirmer'

EstherNM 77: Segon qe l'escrig acerta, / De pobol i ac terra coberta

PalSavElucS 5,7: Et fermament ab jurament asserta, / «Ta vizio ses fincha, ses cuberta, / Es verament et lonh de dopte certa.»

b. 'atteindre, toucher'

AuzCassS 1702: e sella part er descoberta, / daus on lo soleills ben aserta

GuilhBarraG 1098: et a l'·ɪ· tant gran colp ferit / ab lo bran en que·s cofizec / que sul mieg del cap l'asertec

GuilhBarraG 1074: … / qu'abdos s'aneron encontrar: / e·l Sarrazis vay assertar / sul mieg del pieitz d'en Guillem Barra / que platinas ni res no·l gara / que sus la cela l'everssec

GuilhBarraG 4401: Abtant son bran d'acier hac trait / lo payre e va l'assertar, / que·l mieg elm ne vay davalar

c. 'obtenir'

RaimCornNoulCDeuxMss 13,44: Ja si·l mieus sens a conquistar asserta / Lies que tan vuelh, no·lh querray que·m suferte / Viltat de re, qu'Amors no la suferta, / O ja mos cors no vuelh que lies acerte; / Pero solas e joy, s'ieu lies acerti, / Volray que·m do, que miey dezir suferto / Qu'ieu·n traya mal, e si midons acerto, / Seray jauzens e gays, per que·m suferti.

3. v. tr. indir.

a. a [+ inf.] 'réussir à'

ElCairJ 1,25: … ses tota mal' art, / m'a retengut la bela don no·m part; / per qu'es razos qu'ieu en s'amor acert

RaimCornNoulCDeuxMss 13,41: Ja si·l mieus sens a conquistar asserta / Lies que tan vuelh, no·lh querray que·m suferte / Viltat de re, qu'Amors no la suferta

4. acertat p. p. /adj.

'assuré, sûr de soi'

GuilhMont/SordGuilhMontR 3,67: … ai estat languen / fis en sa senhoria; / don s'era ben acertatz / sos cors don mieus es greujatz, / leu seria coronatz / del joy…

GuerreNavS 3801: Quez us l'anec ferir e fo ben açertatz, / E dec le per la cara ·i· colp esglaziatz / Que·m pessec, quant lo vic, c'aqui eyss fos finatz